divendres, 21 de febrer de 2014

Consulta o referèndum

Una de les qüestions que més em sobten del moment polític que vivim a Catalunya és la utilització que es fa d'algunes expressions per tal de justificar accions o idees. El cas de la consulta programada per la Generalitat de Catalunya pel proper novembre n'és un cas ben clar. La utilització de les paraules consulta i referèndum per anomenar el mateix esdeveniment pot crear confusió. No cal ser jurista, jo no ho sóc, per adonar-se que no són el mateix una cosa i l'altra. Tan sols cal llegir les definicions que els diccionaris fan de les dues paraules. Una consulta és copsar l'opinió sobre un determinat tema i referèndum és que el poble decideixi a les urnes sobre una llei o proposta política. La consulta no té, per tant, efectes legislatius i el referèndum sí.
La consulta programada pel 9N és una consulta o un referèndum? En el cas de que es faci, el seu resultat tindrà efectes legislatius o tan sols serà vàlida a efectes de saber què pensa el poble català? Pot la Generalitat convocar un referèndum que canviï articles de la Constitució espanyola? En el cas de que quan es presenti a les Corts Generals la demanda per poder fer la consulta, quedarà clar què es pretén?
L'article 167 de la Constitució diu que per poder fer una reforma constitucional cal, com a mínim, l'aprovació per les tres cinquenes parts del Congrés i el Senat, o sigui 210 diputats. Després, si un 10% dels diputats o senadors ho demanen es convocarà un referèndum  per tal de que el poble decideixi sobre la reforma.
Per tant queda clar que la consulta del 9N no pot ser més que una consulta. Sigui quin sigui el seu resultat no es canviarà cap llei ni cap article de la Constitució.